Le piànte
Piànte de dóre
Le piànte de dóre é che i fante binne i sunte salvàce, i mantenúnte avóje dò lu gèle. I sunte avóje ‘na muórre bèlle da vedàjere dò tutte le culàue làue.
La reccóte de le piànte che s’anta steíje i vinte féje decchírre la piànte gli-étte prónte.
Pe curà le maladdì lò faitàre é ténne passà i cheglievànte les èrepe che se truuànte ‘nghjé la campàgne.
A Faíte, decchírre ‘ncase cacúnne i stave pa bunne, lò parénne i-allevànte a chitre les èrepe che ó servevànte ó le pregnevànte ‘mpriéste de lu vecenàte é i fescevànte lu remmédje: sule se lu malàdde i aríve pa, se chiammàve lu miédeche.
De le piànte salvàce é de le mila vertíje se pregnevànte le fòglje, lò fiúre ó le ràdeche.
Dò les èrepe se fescevànte lò ‘nfuse é lò decòtte, che i venevànte bijàue ó i servevànte pe fa lò ‘mpacche, pe étre màje ‘nghiòcche a la para malàdde.
Pe fa lò ‘nfuse se menàve éja begliènte ‘nghiòcche les èrepe féje a pezzariélle peccerílle peccerílle; pe fa lò decòtte se spetazzàve l’èrepe, se mettíve a bagne ‘nghjé a l’éje pe cache àure, se beglíve lu ténne che ó ulíve é póue se sculàve acciaccànne la póse.
Cache vàje se mettíve a bagne la piànte pe dò ó tràje giuóre accussí l’èrepe i fescíve mé affètte.
Pe chitre, métte a seccíje é stiíje les èrepe ó ulíve abblettà, se nu i fescevànte pa binne; s’ava sta attiénte a la mesírra giste é a cumme s’avànta fa pettócche se se ‘ngarràve pa i servevànte chjú ó i fescevànte pe ‘ntutte dammàce.
Urdíche
La urdíche i néte da sule ‘nghjé lò terrínne faitàre pettócche stóue i sunte ‘na muórre bunne. Tutte la piànte gli-étte pelóse é i puènte; avóje le fòglje i sunte ‘na muórre pelóse é i puagnúnte, i tenúnte lu pedeccínne a spezzílle a spezzílle. La ràdeca róse s’allàrge, lò fiúre i sunte peccerílle, ‘nghiòcche u vérde, é i fante, ‘nzènne, cumme a tante spighe che i sagliúnte de lu màje de giúgne a lu màje de uttóbbre.
La urdíche se quanàje súbbete é a-étte sélle che i tinte méje de vertíje. La urdíche i pulízze le vísscere, i fate addeggeríje é pesscíje é gli-étte avóje bunne pe lò rèume, lò càlcule, la renèlle.
La urdíche i fa métte lu sanghe, i strènne le vàjene é i stange lu sanghe.
Decchírre se dénne a tettà i fa calà lu léje; gli-é bunne pe la vesscíche, pe se métte ‘nfòreze é pe lò quattrà é le fíglje che i cresciúnte pettócche le fòglje i sunte ‘na muórre ricce de vetamíne é de ate cunte che i fante binne a la sannà.
A ténne antíche se fescíve a decòtte, le fòglje tèndre se mengevànte scautà, avóje ammachjà dò lò maccarúnne.
Le viéglje de ‘na vàje i scautevànte la urdíche é dò sell’éja beglí se lavevànte pe fa la péja mé gentíle é lò pàje mé lescènne; la denevànte ammachjà dò la caníglje a le gelínne pe fa fa lòs íje, a lò vicce é a lò cajúnne allengréje.
Làure
La làure étte ’na dóre che i cràje denghiénne a le màcchje é a lò bóue de Faíte: gli-étte salvàce é i tinte pa abbusènne de ‘na muórre d’accurtézze, i mantínte avóje dò lò vénte gelà de la vernàte che a-gn-ante ‘nghiòcche le tòppe nóte.
La làure étte ‘na piànta fute tuttàje vérde dò la scòrece de la culàue de la sindre é i puótte fa a arbelòtte.
Le fòglje de làure i sunte de culàua vérde, ‘nghiòcche lescènte é dessò mé matte matte é a spezzílle: le megliàuse ó sunte sellé mé tèndre a premavére, avóje se i stunte tutte l’anne. Pe fa caccíje la dóre a le fòglje stéje i venúnte màje a seccíje a la schiérte é se stijúnte denghjé a buàtte barrà é ascí.
Étte ’na dóre che s’aúse ‘na muórre a Faíte: decchírre se mettúnte a quàje lò fasúle ó a scautà le ciatàgne denghjé la pegnàte se mettúnte tuttuàje vunne ó díje fugliúcce de làure, cumme avóje ‘nghjé u raú ó ‘nghjé lu bròde; le fòglje de làure màje ’nzènne a lò fenàue i-accunzúnte les aulíve biànce; se fante avóje a decòtte.
Pe fa a mengíje se chegliúnte le fòglje frésche, sellé che s’anta métte a seccíje se chegliúnte lu màje d’avríje. Dò lò frutte nàje de la làure se fate lu lequóre.
Rusmaríne
Lu rusmaríne étte vunne de le dóre mé quanescí, se aúse pe accunzà le ruste é cumme remmédje pe le maladdí.
A-étte ‘n arbelòtte tuttuàje vérde che i fate avóje dò mètre, dò ‘na muórre de rame.
Le fòglje i sunte peccerélle, stràjete, lunge, dò la puènte, de culàue vérde.
La piànte i fate de lò fiurílle tra l’azzúrre é lu viólètte che i scuppúnte mé de ’na vàje l’anne a cumme é lu ténne: lu rusmaríne i-atte abbusènne de cjà é lisse pe denà la dóra mé férme.
Tutte la piànte i gètte ’na bèlla dóre, quàse de cànfure.
‘Nghiòcche é barcúnne de Faíte ó ammànche pa lu rusmaríne, pe avàjere tutte l’anne fòglje frésche pe fa a mengíje.
Lu rusmaríne se puótte avóje métte a seccíje a féje appenní a la schiérte, a lòcche ascí é ariàue, avóje se accussí i père un púue de dóre.
Sàlvje
‘Na muórre salvàce, la sàlvje i mantínte a le gelàte de le vernàte che ó fante icchí.
Étte ‘na piànte che gli-éste tuttuàje é che i-ammànche pa denghjé lòs òre nóte é devànne le case, ’nzènne a ate dóre pe le fòglje frésche ricce de vertíje.
La dóre é lu sapóre, ‘na muórre férme decchírre le fòglje i sunte tèndre é frésche, se perdúnte denghjé a selléje seccjà.
Sti arbelòtte i fate le rame gjà da dessò, i-àuze anzíje a un mètre, dò le fòglje lunge, zerpuliènte, ’nghiòcche u vérde, mé chiàre dessò, ‘na muórre pelóse.
La piànte se te la tòcce i gètte ’na bèlla dóra férme, se chegliúnte sule fiúre é fòglje che lòs antenà nóte i-ausevànte pe fa le dénne biànce é pe addefrescà lò genzíje.
La sàlvje, pe la dóra férme, i-accúnze raú é ruste é i tinte avóje ate vertíje, persú dò la sàlvje le mammanònne nóte i fescevànte un decòtte dò lu míje.
Cónnele
La cónnele étte ‘n’èrepe che gli-éste tuttuàje, a Faíte se vate a chitre cumme i cacce lò fiúre (giúgne-aúste), ‘mpúue a tutte le banne andó étte piétte a seruàje é lò terrínne i sunte pa trí bagnà: Santílle, Sant’Uíte, Búcchele, Bannére. Se tagliúnte lò stúcchje, se astacciúnte a féje lasche é se lesciúnte appenní a cape sótte, a lòcche a la schiérte, ariàue é ascí.
La cónnele i tinte un stúcchje de culàue russe, àute affíje a 80 centrímetre; le fòglje i sunte lunge é pezzúte, a puènte, de culàue vérde. Lò fiúre, peccerílle, che i scuppúnte da lu màje de màje a aúste, i sunte ‘nghiòcche u russe é biànche, féje a spighe.
Tutte la piànte i dénne ‘na bèlla dóre; lò fiúre frische, seccjà ó scagnulà, i accunzúnte pizze, ‘nzalàte de pumpedòre, pizzajòle, acquasàle, patàte arracanà, patàte é baccalà (che se fate a Cialénne), mulegnàme dessò lu uàjele.
Time
Lu time che se tróue a Faíte étte sélle mé quanescí, sélle salvàce tuttuàje vérde che i cràje denghiénne lò terrínne scarte, ascí é piénne de piére; àute 10-15 cm, le fòglje i sunte vérde, lunge é stràjete, pelóse dessò. Stéje, frésche ó seccjà, i accunzúnte céje é ate mengíje.
Lò faitàre le pregnúnte frésche pettócche ‘na vàje piantà, lu time i prénte súbbete é andó a-étte a-étte: se tróue avóje u miéce le fésche de le piére de le ciarriére ó dé míje. Le fòglje, seccjà, se tenúnte pe la vernàte. Scagnulà i gettúnte ‘na bèlla dóre, cumme de cónnele é de rusmaríne.
Lu time se métte nun sule denghjé lu mengíje ma avóje pe belleménne: lò fiúre, peccerílle, de la culàue de la malve, i sagliúnte de la premavére anzíje a la staggiúnne, decchírre dò lu seruàje mé cjà, la tère se arreuóglje tutta quànte.
Vasanecóle
La vasanecóle, pe la dóre é lu sapóre che i tinte, se métte denghjé la cunsèrve che se fate a aúste, decchírre lò pumpedòre i sunte ammatúre: selló giuóre pe le rúue é le ciarriére se sinte ‘na dóra férme de salsa frésche.
Lu giuóre premmíje le fénne se prevenúnte de un féje de vasanecóla frésche pe métte le fòglje mé tèndre denghjé ciàche buttíglje.
La vasanecóle i téme lu gèle é a Faíte, ch’ó fa fràje, la vernàte lò vase se jentrúnte denghiénne.
I vinte semenà a premavére denghjé lòs òre che se jempúnte de sta piànte ‘na muórre prufumà é andóue i cràje dò facelettà.
Pe manteníje la piànta bèlle é mé de tutte pe nun fa scemmà la dóre, se luúnte le fòglje de ‘nghiòcche cumme i sagliúnte.
Fenucchiélle
Lu fenucchiélle étte ‘n’èrepa salvàce che se tróue tuttuàje, dò ràdeche róse é stúcchje cricche, i cràje é lòcche a seruàje cumme la scurciattàure pe Cèlle, sénze che i vinte assestí. La semménze i puótte étre recheglí de la piànta stésse, pessú cesànne i néte da sule.
Tutte la piànte i dénne ‘na dóra férme é la semménze i-accúnze sausícchje é taràlle; anzíje a decchírre i scuórre pa, a Faíte se pregnúnte avóje le fòglje, lò tàcchere tèndre é le pare mé frésche pe ‘nsapuríje pupeciélle dessó la cite, ‘nzalàte é maccarúnne. Lu fenucchiélle se denàve a le fénne che i denevànte a tettà pe fa calà lu léje.
Campemílle
Lu campemílle salvàce se tróue a tutte cartíje, ‘nfacce é míje, u miéce le ciarriére, pecciusemménne denghiénne le mezzàne é pe lò trattàue.
Ciàche stúcchje de campemílle i pòrde parícchje fiúre da dessò affíje a ‘nghiòcche, i sagliúnte de lu màje de màje a settèmbre é i denúnte ‘na bèlla dóre, u miéce i sunte giàlle é tuórne tuórne biànche.
Tutte la piànte i gètte ‘na bèlla dóre: a Faíte se sciòppe dò le manne, decchírre lò fiúre i sunte tutte scuppà é i tenúnte tutte le prupiettà che i-anta teníje, se fate a mazzettiélle é se métte a seccíje a la schiérte, a lòcche ascí é ariàue pe nun la fa ammusíje.
Lò decòtte de campemílle i fante calà lu léje a le mare che i denúnte a tettà, i-accalmúnte é i purtúnte lu suónne. Lu campemílle i fate avóje ‘ngentelíje lò pàje, lò ‘mpacche de campemílle se mettúnte ‘nghiòcche lòs íje pe lò fa addulecà.
Cerfuóglje
Lu cerfuóglje étte ‘n’èrepe che i dénne la dóre, i-addíre dòs anne, dò un stúcchje che i tinte parícchje rame. Lu cerfuóglje salvàce se tróue ’nghjé lò terrínne nóte frische é de la ’mbréje.
Lu cerfuóglje, avóje se i tinte tante prupiettà, da nusse gli-é pa ’na muórre quanescí.
Le fòglje, che ó paresciúnte selléje de lu petresíne avóje se mé peccerélle, i sunte fine, vérde é dò un pedeccínne lunghe. De lu màje de màje a aúste i cacce fiúre biànche màje ’nzènne a ’mbrèlle.
Ménte é mentúcce
La ménte étte ‘n’èrepe che se tróue tuttuàje, i-uótte lu seruàje é la miécja ’mbréje, i mantínte avóje a la fràje de le tòppe nóte.
La ménta salvàce (la mentàstre che i néje andó a-étte méje úmede é la mentúcce, mé peccerélle, che i néje sacrefeccà, u miéce a le piére) cumme a sélla piantà, i gètte ‘na dóra che gli-étte sule de la ménte, sta dóre i vinte de le fòglje é de lò stúcchje é gli-étte ’na muórre férme pu’ premmíje che ó sagliúnte lò fiurílle biànche, russe ó viólètte.
Se puó dirre che la ménte étte l’èrepe che i tinte la dóra mé bèlle é mé férme: se piànte avóje pe fa a mengíje é pe le prupiettà che i tinte.
Le fòglje i sunte ‘mpúue cumme a selléje de le urdíche, stràjete é lunge, quàse pe rénne pelóse, de culàue vérde.
La ménte se fate decchírre la piànte gli-étte tutta quànta fiurí.
A Faíte la ménte i dénne la dóre a ‘na muórre de mengíje (i ‘nsapuràje pjà, auréglje, cuà de cajúnne scautà, i-accúnze le mulegnàme dessò lu uàjele).
Lu decòtte de ménte i fate addeggeríje é spurgà: a ténne antíche denghjé la pegnàte se fescíve un decòtte dò la ménte, mentàstre ó mentúccje é malve, ariarízje é fòglje de làure.
Lò ’mpacche de ménte i-arúnte feríte é vesscíche.
‘Na vàje dò la ménte se fescevànte avóje prufúme.
Burràine
La piànte gli-étte salvàce é i tinte abbusènne sule de un terrínne bunne, bagnà é piétte a seruàje.
Dò lu stúcchje piénne, de le rame é piénne de pàje, la burràine i néte da sule a cartíje le vi (vía Santa Flumène), pe le mèrze é pe denghjé le mezzàne; decchírre lò fiúre i fante la semménze, cesànne i fante les ate burràine.
La burràine i vinte pràjese tutta quànte premmíje che ó sagliúnte lò fiúre (lò bé fiúre viólètte quàse azzúrre i sunte cumme ‘na stàjele, màje a racciàcche é i scuppúnte da lu màje de màje a settèmbre) ó se pregnúnte sule le fugliúcce mé tèndre dappóje fiurí (le fòglje i sunte lunge é pelóse).
‘Na vàje la burràine i veníve cunsemmà de méje: la burràine gli-é bunne ammachjà dò lò maccarúnne féje a manne, dò lu panquàje, ‘nzènne a díje spràjene gentíle é ceqquàjere dappóje che s’étte annettà la burràine bèlla bèlle, é fé a ’nzalàte.
Cequariúnne
Lu cequariúnne étte ‘n’èrepe che se tróue tutte l’anne, vérde, base é dò ‘na ràdeca ciacciúte é allargjà. Tuórne tuórne lu pederúnne a-gn-ante le fòglje, lunge é ciàche tanne a spezzílle; se se cruccúnte i cacciúnte lu léje.
Lu cequariúnne i néte ‘mpúue a tutte cartíje pettócche étte ’n’èrepe che i cràje súbbete é da sule. Se tróue ’nghjé le mezzàne, andó i ciampijúnte lòs anemà, denghjé lò bóue, a cartíje le vi.
Appremmíje denghjé lò terrínne faitàre se truuvànte ‘na muórre méje de cequariúnne pettócche i crescevànte ‘nghjé lò terrínne menà a lupenèlle.
Cequariúnne é fasúle gli-étte ‘na muórre sapuríte (lò fasúle se mettúnte a bagne la néje de devànne é se quajúnte ‘nghjé la pegnàte ‘nfacce u fuà); avóje lu panquàje i vinte sapuríte dò lò cequariúnne che i sunte bunne pure sa é uàjele, pettócche se quanesciúnte le vertíje de st’èrepe: lu cequariúnne mé gli-étte ammàre é mé i pulízze le vísscere é i fa sta bunne lu crestiànne.
A Faíte lu cequariúnne se minge frische ó sennú se fa lu decòtte.
Ceqquàjere
La ceqquàjera salvàce se quanàje súbbete decchírre i cacce lò fiurílle pettócche stóue i sunte azzúrre.
Cumme ó abbijétte la premavére se vate a fa la ceqquàjere dò le fòglje ciacciúte, zerpeliènte, un ‘mpúue pelóse, ciache tanne a spezzílle, dò la puènte é dò lu nèrve u miéce.
Dò la semménze de ceqquàjere se fa nétre la piànte avóje ’nghjé lòs òre é pe deccànne le case.
La ceqquàjere se tróue ‘mpúue a tutte le banne de lu paíje nóte, pe le vi, ‘nghjé le cuttízze, le majàjese, andó i ciampijúnte lòs anemà é pe le mèrze.
Se chíje decchírre le fòglje i sunte tèndre pettócche gli-é mé sapuríte, sénze sciuppà ràdeche é tutte.
Dò la ceqquàjere a Faíte se fate lu spezzatiélle dò lu casaíje lu giuóre de la scampagnàte.
Le ceqquàjere i fante ‘na muórre binne pecciusemménne se se bàje l’éje andó i sunte sta scautà.
Làssene
Sta piantuccèlla salvàce i fate vedàjere fiúre giàlle cumme lu seruàje é peccerílle cumme lu púue terrínne andó i métte le ràdeche.
La làssene i cacce lò fiúre tra lu màje de màje é uttóbbre é i cràje ‘nghjé lòs òre, andó a-gn-ante scarupízze, denghjé le màcchje é lò bóue.
Seccúmme la làssene i fate ‘na muórre fàcele, denghiénne lò terrínne semenà a bjà i vinte sciuppà.
Se mengiúnte le fòglje zerpuliènte é róse, selléje mé tèndre, che i sunte amarògnele é i sunte bunne critte a ‘nzalàte, scautà dò les ate menèstre ó ammachjà dò lò maccarúnne.
La làssene i pulízze le vísscere, i-addefrésche, i-abbàjesce lu zúcchere denghjé lu sanghe.
Spràjene
La spràjene étte ‘n’èrepa salvàce che gli-étte cumme ‘na ‘nzalàte.
La spràjene i cràje a cartíje le vi é lò trattàue, gli-éste denghjé lu bóue de Faíte andó ó jéntre mé de seruàje.
La spràjene se fate a ‘nzalàte, dò lò maccarúnne, a panquàje, a spezzatiélle dò ceqquàjere, cequariúnne é burràine.
A ténne antíche se denàve é cajúnne.
Malve
Piànta salvàce, i cràje denghjé le cuttízze, trattàue, scarupízze, battattàure é ‘nghjé lu paíje i cràje avóje denghiénne a òre é giardínne; i-uótte terrínne frische é ra, piétte a seruàje.
La malve i fate dò la semménze a chióppe a chióppe é i néte súbbete mé de tutte se i resséve lu piótre.
La malve i tinte un stúcchje dò lu pederúnne fé a bóue é allargjà; peccerélle gli-étte vérde é i cràje pa ‘na muórre, s’allàrge dò le fòglje a spezzílle che i tenúnte lu pedeccínne lunghe é i sunte pelóse.
La malve étte ‘na bèlla piànte dò fiúre delecà che i sagliúnte d’avríje a uttóbre a cartíje le fòglje, a cúcchje é de culàue ‘nghiòcche u ròse dò strísce mé nghiòcche u viólètte.
La malve, quanescí a ténne antíche, gli-é bunne pe tante cunte é mé de tutte pe accalmà.
Da giúgne a settèmbre le mammanònne nóte i cheglievànte la piànte é la mettevànte a seccíje: dò la malve se fescevànte decòtte ‘nzènne a ate èrepe cumme campemílle é peluóje. Se fescevànte lò ’mpacche de malve decchírre vunne se fescíve ma é i teníve cache carbúgne: i ciappijevànte l’èrepe é la mettevànte ’nghiòcche a la para malàdde, avóje ‘nghiòcche a lòs anemà che i tenevànte lò ‘nfióre.
La malve i addefrescàve la téte decchírre se lavàve é i fescíve avóje allà du cuórpe.
Peluóje
Lu peluóje étte ‘na piànte che i fate ciàche anne, dò stúcchje chiére é piénne de rame, ‘mpúue pelàue; le fòglje i sunte peccerélle, i sunte pelóse é vérde, lò fiúre, che i sagliúnte da lúglje a uttóbre, i sunte azzúrre chiàre chiàre.
Lu peluóje i tinte la dóre de la mentàstre, i cràje da sule a lòcche bagnà é muríteche, dessò le Palà é a cartíje é uallúnne, pe Lu Scave, Vetressciélle é le Scatàrre.
Decchírre gli-é prónte se chíje, se pulízze bé béje é se fate seccíje a mazzettiélle da steíje pe la vernàte cumme remmédje pe la tusse.
Lu decòtte de peluóje se fescíve avóje dò la malve, campemílle é stòppacchíje.
Rósa scacaccióse
La rósa scacaccióse i tinte le spinne, gli-étte àute 100-300 cm, dò tàcchere appenní é ràdeche affúnne.
Le spinne russe i sunte férme, le fòglje i sunte féje da 5-7 fugliúcce é lò fiúre i sunte pa ‘na muórre prufumà; la róse decchírre i-avíre i céte súbbete, persú se chiàme scacaccióse.
La rósa scacaccióse i cacce lò fiúre da lu màje de màje a lúglje; lò stòppacchíje i sunte ciacciúte é bé russe russe.
La rósa scacaccióse étte ‘na runce cumme le murícule, a Faíte se tróue ‘mpúue a tutte le banne, pe la vi du bóue, pe la vi du Písscere, pe la vi de l’Òre, pe la scurciattàue pe Cèlle, pe La Créte, Le Cése, lò Prazzúnne, Tré Spurtèlle, ecc…
Lò stòppacchíje i fante strabínne a la sannà pettócche i tenúnte ‘na muórre de vetamína C, méje de cetràngule é lemóne.
Lò stòppacchíje se mettúnte a seccíje a seruàje é se fate un bé decòtte dò peluóje, malve é campemílle; sti decòtte gli-étte bunne pe la tusse, lu ciammuàjere é i fate scuórre lu sanghe.
Lò stòppacchíje se chiammúnte accussí pettócche i stregnúnte le trippe.
Marrúggene
Étte ‘n’èrepe che i fate ciàche anne denghiénne a cuttízze é terrínne ascí. I fate àute anzíje a un mètre, dò fòglje lunge é ‘mpúue pelóse. Lu fiúre gli-étte vióle. Se chíje a premavére.
La marrúggene se prénte tutta quànte: ràdeche, fòglje é fiúre é se fate seccíje.
Dò la marrúggene se fante decòtte ammàre cumme un veléne. Gli-é bunne pe accalmà la tusse é pe la fiévere.
St’èrepe i fate binne a lu fegatiélle, i pulízze le vísscere, i fate addeggeríje é pesscíje.
Se disce che premmíje de bàje lu decòtte i-a prénne lu serínne.
Cresciúnne
Lu cresciúnne étte ‘n’èrepe che i fate tuttuàje, dò stúcchje abbescjà ó ‘ngreccà, che i cacciúnte le ràdeche é nàue.
I tinte fòglje rettúnne é peccerélle dò díje ó tràje fugliúcce a cartíje é vunne a la puènne; lò fiúre biànche i stunte a racciàcche.
Lò frutte i tenúnte ‘na muórre de semménze.
Sta piànte i cràje ‘nghjé a l’éje, a mazze a mazze; ‘na vàje a Faíte a-gn-evànte ‘na muórre de cresciúnne deccànne lò uallúnne (deccànte u canà de Nióle é Sant’Uíte, deccànne le funtàne du Bagnattàue, Dé Cuóppe é Àcqua La Rame, u Piànne de la Màjese).
Le fòglje tèndre, lò fiúre é lò taccariélle se fescevànte a premavére ó a la staggiúnne é se mengevànte frische.
Lu cresciúnne gli-étte ‘mpúue furtechiélle é gli-étte sapuríte a ‘nzalàte, i pulízze le vísscere é i fate pesscíje.
Perchiàcchje
La perchiàcchje étte ‘n’èrepa rase, salvàce é che i fate da sule ate piànte de perchiàcchje.
I tinte stúcchje ‘nghiòcche u russe, gli-étte a fòglje a fòglje, i-allúnge le fòglje ciacciúte, sénze pedeccínne, de ‘na culàue che i puótte étre vérde ó giàlle.
Decchírre ó sagliúnte lò fiúre, da lu màje de màje a settèmbre, u miéce a le fòglje ó sagliúnte fiurílle giàlle ó de la culàue du cetràngule.
Se chegliúnte le fòglje ‘nzènne dò un ‘mpúue de stúcchje ‘nghjé lòs òre é andó a-gn-ante lò pumpedòre.
La perchiàcchje gli-étte sapuríte a ‘nzalàte.
La perchiàcchje i tinte ‘na muórre de cunte che i fante binne.
Cardunciélle
Lu cardunciélle salvàce étte ‘n’èrepe che i fate tuttuàje.
Étte ‘na piànta férme, dò ‘na muórre de spinne é dò ’na ràdeca dírete.
Cumme ó abbijétte la premavére ó sagliúnte le fòglje che i puagnúnte, appremmíje tèndre é póue mé dírete. De lu pederúnne a la stagiúnne ó cràje un stúcchje àute mé de un mètre é fiúre giallíne.
Lu cardunciélle i cràje ‘nghjé le cuttízze é a cartíje lò trattàue: u Ciànte Runce, Santa Flumène, Tré Spurtèlle, Sant Linne.
Avóje se i tinte le spinne lu cardunciélle a-étte ‘n’èrepe trí bunne pe chi l’accappàje.
Lu cardunciélle se vate a fa a premavére decchírre le fòglje i sunte ancóre tèndre.
Se léve da lu terrínne dò lu sappunílle, se capevíre, se mantínte pe le ràdeche pe luuà le fòglje sellé mé brítte é se sfelúnte le spinne; ó arrumagnúnte lò stúcchje gentíle che se lavúnte bé béje é se mettúnte a scautà.
Pe lò fa quàje mé prèste se fate ‘na cruàje ‘nghiòcche u pederúnne.
Avóje dò lu cardunciélle se puótte fa lu spezzatiélle de la scampagnàte, dò lu casaíje é céje d’àjene.
Schiaravò
Lu schiaravò ‘nghjé lò terrínne nóte a vernàte ó paràje ch’i muóre pettócche ó géle. Averamménne avóje decchírre ó fa trí fràje la piànte gli-étte ancóre víje é cache rame se ‘nficce dessò terrínne é i cacce le patàte che la mantenúnte pe la vernàte.
A-étte ‘n’èrepe che i fate ciàche anne é i pórde lò curílle dessò terrínne.
Lò stúcchje i sunte ‘na muórre liéce é s’appujúnte a ate piànte.
Le ràdeche s’allargiúnte é i-adderúnte manche ’n’anne.
Lò stúcchje i sunte vaccànne.
A Faíte lu schiaravò se minge a ‘nzalàte pettócche i fate binne.
Lòs àrbele
Lòs àrbele, andó i nesciúnte, i-aunúnte siére é tère: sóte a lu stésse puènne, abbrassijà é arradeccà u terrínne, d’andó i pregnúnte su che ó uótte pe vívere, i-allungiúnte rame é fòglje u siére é de sétte ó paràje che i pregnúnte la vite cumme àrje, éje é lisse.
La lisse i dénne fòreze é vite a lòs àrbele. Le piànte accussí ó addeventúnte mengíje pe lòs anemà é i denúnte l’àrja fine a la tère.
Ciàche àrbele étte pe nusse ‘n’ammíche che ne fate avóje sta cunténne dò le culàue síje, la bellézze é la bèlla dóre de lò fiúre, dò lò frutte sapuríte.
‘Ngrase a Díje la semménza làue che “i vóle” i fate nétre tuttuàje piànte nóue. Lò chiúppe é lò salcúnne i fante ‘na semménze ‘na muórre liéce accaraugljà denghjé a lanícce; dò lu uénte sta semménze se sbaliàje.
La semménze de lò pigne gli-éste denghiénne a le pigne. Decchírre la pigne i-ammatúre, i-asciétte é i fate marrò, s’avíre é la semménze, che i paràje crevère de ‘na càreta fina fine, i vóle cumme ó zúffje lu uénte.
La semménze de lò frutte che i tenúnte la puórpe se sbalijàje de ‘n’ata maniére: lòs anemà la mengiúnte é decchírre la cacciúnte i denúnte lu cuncíme a lu terrínne.
Lu bóue de Faíte che se tróue denghjé sélla fésce de tòppe che i vate de lu castanetum é lu fagetum, i tinte ‘na muórre des àrbele viàje de sècule cumme lu faghe, lu ciérre, la cèrze, lu ciàrpene, l’uórme, lu fràsscene, lu cagge, lu nuaíje, lu cerasíje.
Tanne ó sunte lòs àrbele che i purtúnte frutte é lòs arbelòtte che i nesciúnte da sule, cumme lu cerasíje, lu períje, lu pumbelíje, che se putúnte avóje piantà.
Lòs antenà nóte i-ante piantà stós àrbele pe avàjere ’na fruttéte avóje peccerélle che i denàsse tante ualettà de frutte pe ‘na muórre de ténne.
Faghe
Lu faghe che a-gn-atte ‘nghjé lò bóue de Faíte étte sélle viàje de sècule che i néte u mé àute che i puótte nétre ‘nghiòcche le tòppe é a-gn-ante icchí tante faghe che i desciúnte che lu nunne de lu paíje i sare sta pràje de lu nunne de l’àrbele.
Lu faghe étte ‘n’àrbele pussènne che i fate ‘na muórre àute, le rame i sunte fute fute de fòglje é i denúnte a l’àrbele ’na fuórma rettúnna é large.
Le fòglje lunge é de le nervattàue, a l’autúnne i fante de tutte culàue. Le ràdeche de lu faghe se allargiúnte é i sagliúnte fuóre du terrínne.
La scòrece gli-étte de la culàue de la sindre é lissce; sélle de lò faghe de Faíte i fate quàse lescènne.
Lò frutte, cumme a fasúle, i nesciúnte dò lu cuócchiele, accaraugljà accussí cumme i nesciúnte le ciatàgne.
Lò faghe nóte, accussí ricce de stórje, i-ante ulí tuttuàje binne a lò faitàre pettócche i-ante denà legnàme é bóue pe fa lu fuà pe ‘nciatà le case é pe fa lò banche de la ghise che i sunte ciére a lu pòpele pettócche i-accuntúnte de lu binne che lòs antenà làue i-ante tení pe lu paíje.
Cèrze
La cèrze a-étte ‘n’àrbele che se tróue a ‘na muórre denghjé lu bóue nóte pettócche i mantínte a la fràje; étte ’n’àrbele che i campe ‘na muórre, pussènne é róue, i-arríve anzíje a 30 m de autézze.
Le rame i sunte fute fute de fòglje, la scòrece gli-étte de la culàue de la sindre, appremmíje lissce é póue de le fésche a lunghe a lunghe. Le fòglje i sunte pa tutte tale é quàle é de culàue vérde lescènne, russe ó giàlle a l’autúnne.
La cèrze gli-étte trí bunne cumme bóue pe se ‘nciatà pettócche gli-é pesànte é i mantínte la brase pe ‘na muórre de ténne.
Lò frutte de la cèrze, lò sagghiàne, i piascevànte ‘na muórre a lò cajúnne, ammachjà dò caníglje, a lò cegnàle, piche de bóue, ra é scójàttele.
Le caggióle, rettúnne é de bóue, ó sevànte un bé gjà pe lòs enfànne che le fescevànte avóje a pippe dò la cannúzze pe se fa róue.
Nuaíje
Gli-étte própete de le zòne nóte lu nuaíje pettócche cumme a lu ciatagníje i-uótte lu frische é lu uénte, dò lu piótre tutte l’anne.
Lu nuaíje gli-étte ‘na muórre férme é pussènne é icchí i-arríve a étre àute avóje 30 mètre é viàje de sècule pettócche l’àrje é lu terrínne de Faíte étte su che i vate truuànne.
Lu trunche gli-é lissce é le fòglje spezzellà.
Lòs antenà nóte dò lu bóue de nuàje, che gli-étte díje é de ‘na bèlla culàue dò le venattàure, i fescevànte la mubbílje.
Dò la scòrece de nuàje se tentevànte lò dra é lò pàje; avóje aví se fate lu nucílle dò le nuàje che se chegliúnte a San Giuuànne.
Fràsscene
Lu fràsscene gli-étte róue é i fate àute avóje 30 m. I tinte rame é fòglje delecà é lunge. Le fòglje i sunte féje de 5-7 fugliúcce a cúcchje é ‘n’ate a la puènte.
Lò fiúre giàlle-vérde i sunte a spighe é lò frutte i sunte ch’i pennúnte.
La scòrece vérde i fate via ví zurpuliènne é i prénte la culàue de la sindre.
Lu fràsscene i-uótte lu seruàje, avóje se i cràje bunne a muríteche é i téme pa lu gèle de la vernàte.
A Faíte la zòna Frassceniélle i tinte ’na muórre de fràsscene.
Uórme
Àrbele róue, i fate àute mé de 30 mètre é se tróue a ‘na muórre ‘nghjé lu tenemménne nóte.
Rame é fòglje ’nzènne i pregnúnte ‘na fuórma rettúnne ó mé stràjete dessò, le fòglje i sunte zerpuliènte, vérde scure, a spezzílle a spezzílle.
L’uórme i cacce lò cenguràle che se mengiúnte avóje.
Lò fiúre i sunte lunghe 1 cm.
Le fòglje é lò frutte, ammachjà dò caníglje, é ténne passà se denevànte a lò cajúnne é a lò biúnne.
La scòrece gli-é grigge, lissce decchírre l’uórme gli-étte peccerílle é mé nàjere dò fésche affúnne decchírre l’uórme i fate mé viàje.
L’uórme i-uótte lu seruàje é i pattàje pa decchírre de la fràje se pase a la cjà é de la cjà se pase a la fràje.
Mé liéce de la cèrze, l’uórme se ‘mbizze denghjé la cemenére: i fate ‘na bèlla ampe é i mantínte la brase.
Lò uórme, che i jempevànte ‘na muórre le zòne nóte é póue a chiàne a chiàne i sunte mòre pettócche i-ante pràje la maladdí, aví s’abbijúnte a vedàjere arríje.
Surbíje
Lu surbíje étte ‘n’àrbele nu ‘na muórre róue che gli-éste, salvàce, a Faíte, i-uótte lu seruàje é se mantínte bunne avóje decchírre ó arríve la fràje.
I puótte fa àute 9 m, i tinte rame é fòglje liéce é púue large, de la fuórme de ‘mbrèlle.
La scòrece, grigge chiàre é lescènte, i fate a fésche dò lu ténne.
Le fòglje i sunte féje da 4 a 9 cúcchje de fugliúcce é vunne a la puènte, lunge é a spezzílle a spezzílle.
Lò fiúre i sunte biànche, a chióppe, lò frutte peccerílle, le sòrbe, appremmíje i sunte de culàue giàlle é dappóje i fante russe russe é se le mengiúnte lò scéje é le uórpe.
Le fénne faitàre i cheglievànte le sòrbe decchírre i sevànte ancóre vérde pe fa lu decòtte ó dò l’íglje é lu cuttóne i fescevànte le ‘nzèrte é le fescevànte ammaturà appenní.
Cerasíje
Lò cerasíje, che i purtúnte le ceràse é che i stunte ‘nghiòcche a tòppe é tuppeccèlle dò terrínne frische é bagnà, i cresciúnte salvàce é i sunte avóje piantà ‘nghjé lò terrínne de Faíte (le Scatàrre, Fèude, Le Cése, vi du Písscere, La Fóce, ecc…).
Le ualettà che se piantúnte ó sunte ‘na muórre; lu cerasíje salvàce che i vinte piantà i pase lò 15 m, dò un trunche pussènne é dò rame é fòglje che i denúnte a la pare de ’nghiòcche de lu cerasíje ‘na fuórma rettúnne ó miéce rettúnne, róse é avèrete.
La scòrece gli-étte russe-viólètte; le fòglje i sunte lunge, a spezzílle, vérde scure; lò fiúre i sunte màje ‘nzènne cumme a ‘mbrèlle, de ‘na bèlla dóre, lò frutte ó sunte le ceràse che i sunte rettúnne é sapuríte.
La reccóte de le ceràse, che i-ammaturúnte ’nghjé lu màje de lúglje, i-uótte ‘na muórre de accurtézze pettócche le ceràse s’anta chitre dò delecatézze sénze luuà lu pedeccínne é sénze fa rumpe le rame andó i stunte appezzeccà.
Cagge spenàue
Lu cagge spenàue i puótte étre àrbele ó arbelòtte, i néte da sule é gli-é fàcele a cràje.
Lu trunche gli-étte dràje é i puótte passà lò 15-20 m dò tante fòglje fute fute che i denúnte ‘mbréje é un béje vedàjere decchírre lu cagge i cacce lò ciancianiélle, fiúre biànche ó crème tutte a rampe a rampe, de ‘na bèlla dóre.
La scòrece gli-étte marrò chiàre, le fugliúcce i stunte pa a cúcchje, avèrete de giuóre é barrà la néje. Ste fòglje, tèndre, se denevànte a lò curce.
Lu cagge spenàue i tinte spinne lunge é férme ‘nghiòcche le rame mé giòne.
Lu bóue de cagge i ‘mbízze che étte ‘na bellézze, i fa púue fummiére avóje bagnà é i ‘nciàte bunne.
Dò lu bóue de cagge, che gli-étte ‘na muórre díje, a ténne antíche se fescevànte pròcchele é bastúnne.
Pe lu Cuórpesdòmene se sciuppevànte lò ciancianiélle é se jempevànte lò ciste pe menà lò fiúre decchírre ó passàve lu Sacramménne ‘mprecessiùnne.
Ciérre
Lu ciérre i jémpe le zòne nóte, i fate àute avóje passà lò 30 m; la scòrece de lu trunche gli-étte grigge scure dò venattàure ‘nghiòcche u russe.
Le fòglje i sunte pa a cúcchje é i tenúnte un pedeccínne lunghe.
Lu ciérre se quanàje súbbete de les ate cèrze pe lò sagghiàne, che ó sunte frutte crevère de un miéce cuócchiele piénne de pelúrje.
De sta pelúrja giallíne chiàre i sunte crevère avóje lò curílle.
Lu ciérre i néte pe semménze andó ó céje lu sagghiàne.
Lu bóue de ciérre i-arríve pa a sélle de les ate cèrze pettócche gli-étte díje ma decchírre i sécce i sventàje, se métte denghiénne u fuà é i mantínte la brase.
Chiúppe
Lu chiúppe étte ‘na piànte che i-uótte la lisse é lu seruàje, prèste i-àuze é i puótte arrevà a 30 m dò un trunche cricche é rame é fòglje liéce, nu fute; i néje pe semménze a l’autúnne.
Le fòglje i sunte de tutte fuórme é lò frutte i sunte ricce de semménze.
La scòrece gli-étte biànce ó grigge chiàre che i fate méje scure dò lu ténne.
Zuzíje
Lu zuzíje, biànche é nàje, étte ‘n’àrbele che i pòrde frutte é che gli-éste denghiénne lò terrínne de Faíte.
Lò frutte i sunte dò la puórpe, de culàue biànche é dàue, ó de culàue nàje mé acre.
Lò zuze nàje i sunte mé róue de lò zuze biànche, i-ammacchiúnte decchírre te lò chíje.
Lò zuze i pulezzúnte le vísscere, i fante allà du cuórpe, i-addefrescúnte.
Salcúnne
Àrbele àute affíje a 20-25 m, dò la pare de ’nghiòcche róse, rame appenní é fine.
Le fòglje i sunte lunge é fine, ‘nghiòcche u vérde.
Lu salcúnne i-uótte un terrínne bunne é lu seruàje, i fate binne avóje a la miéce ’mbréje.
Le rame lunge che i tucciúnte ’ntère i sunte liéce é de ’na bellézza raffenà.
Lu salcúnne gli-éste andóue a-i-atte l’éje: u Fèude, u Piànne de la Màjese, a Nióle, Sant’Uíte, suriénze Àcqua La Rame, Bagnattàue é Dé Cuóppe andóue le fénne a ténne antíche i-allevànte a lavà.
Martenètte
Lu martenètte gli-éste a chióppe a chióppe, i tinte le spinne, i-uótte terrínne ‘na muórre ascí é i fate a ‘na muórre de fiúre se gli-éste a seruàje.
A Faíte se truúnte martenètte un ‘mpúue a tutte le banne, pecciusemménne andó a-gn-ante runce é murícule.
Lò fiúre i sagliúnte a avríje, lu màje de màje é giúgne; lò fiúre i sunte biànche é i putúnte sta da sule ó a cúcchje; lò frutte, ‘na muórre béje, russe scure é dàue se lò mengiúnte mèrle, sturne, malevízze é uórpe.
A ténne antíche dò le spinne ‘mbezzà de le martenètte se fescíve lu ciarbúnne.
Pumbelíje
Lu pumbelíje i fate binne ‘nghiòcche le tòppe nóte. I-uótte lu frische é l’éje, i fate binne a seruàje.
Lu pumbelíje, salvàce, i campe ‘na muórre é i mantínte a la fràje.
Lu trunche i fate róue dò le ràdeche che i vante pa a affúnne.
I tinte tante rame é tante fugliàme.
I cacce ‘na muórre de fiúre a premavére abbijà, denghjé lu màje de avríje é lu màje de màje é accussí avóje se ó venúnte le gelàte i sóffre pa.
Lò fiúre, de un béje ròse, i stunte a chióppe é dó ‘nfacce ‘na muórre de vépe, móce é ate anemà.
Le púmbele nóte ó sunte selléje annúrche, le lemuncèlle, le chianèlle, le melélle de San Giuuànne, mé peccerélle. La scòrece i puótte étre dírete ó mé púue dírete, de méje de ‘na culàue é la puórpe gli-étte dàuse ó acre.
Le púmbele se cheglievànte a l’autúnne pe le stiíje pe la vernàte; se mettevànte avóje dessò la sindre.
Períje
Lu períje i fate binne a lu frische nóte. Le pàjere che a-gn-ante a Faíte ó sunte la spadóne, pàjere de vernàte, perélle, dò pàjere peccerélle é prematíve che i-ammaturúnte prèste é a ‘na muórre.
Lò períje salvàce i tenúnte ‘na bunna ràdeche é i cresciúnte megliàue de lò pumbelíje, i fante róue é i campúnte ‘na muórre.
Lu bóue gli-étte ‘na muórre díje é strènne; lò fiúre i sunte de ‘na bèlla culàue ‘nghiòcche u crème, a chióppe dessò lò curílle.
Le pàjere i sunte lunge ó rettúnne, peccerélle ó róse, dò la scòrecja giàlle, vérde ó scure.
La puórpe de la pàjere che i fate a la staggiúnne i-addefrésche é gli-étte prufumà, sélle de la pàjere de vernàte gli-étte mé dírete é ruzecarèlle.
Le mammanònne nóte i mettevànte le pàjere dessò la cite ó i fescevànte la marmellàte.
Òcchiene
L’òcchiene i campe ‘na muórre é súbbete i fa róue.
Se tróue a cache zòne de Faíte.
L’àrbele gli-étte róue. La scòrece, de culàue vérde-grigge, dò rénne i spízzeche de l’àrbele.
Le fòglje, ‘na muórre róse de culàue vérde chiàre, i fante giàlle a l’autúnne. Lò frutte i sunte rettúnne cumme le ciatàgne.
L’òcchiene i-uótte la lisse é lu seruàje, i fate binne avóje se ó cange lu ténne all’assacràje.
Fechíje
Lu fechíje i cràje é i fate binne ‘nghjé lò terrínne nóte (La Castàgne), avóje se i fescíre ancóre mé binne andóue ó fate mé cjà.
La piànte i-addíre ‘na muórre des anne, lu trunche gli-étte chiére é piénne de rame, la scòrece gli-étte accarpeccà é de la culàue de la sindre; le fòglje i sunte large, a rampe, díje tràje vàje a spezzílle, nun tanne lissce, vérde scure ‘nghiòcche é mé chiàre dessò.
La fiche i cacce lu léje: lòs antenà nóte i mettevànte sti léje ‘nghiòcche lò puórre.
Lu fechíje i pòrde lò frutte: a cartíje le fòglje ó sàglje la fiche, decchírre i sàglje bunne é decchírre i sàglje che i céje. La puórpe gli-étte sapuríte é dàuse: a-gn-ante sellé che i sagliúnte russe denghiénne, vióle ‘mpúue ammachjà é sellé biànce che i sagliúnte biànce avóje denghiénne.
‘Nghjé lò terrínne de Faíte le fiche i sunte biànce, dò la scòrece vérde-giàlle, é nàjere dò la scòrece vióle; lò còlúmbe che i sagliúnte a la staggiúnne é ó sunte fiche mé róse, ‘na muórre dàuse, che se le mengiúnte avóje lò scéje, é selléje tardíve che i-ammaturúnte a l’autúnne, mé púue dàuse.
De le fiche se fescevànte le ‘nzèrte pe le fa seccíje pe le teníje pe la vernàte (fichessécce).
Sàuce
Lu sàuce étte un béje àrbele nu ‘na muórre róue che i cràje pe lò canà é ‘nghjé lò terrínne deccànne a l’éje. I mantínte bunne a lu gèle dò ràdeche fute é lunge é ‘na scòrece dò fésche affúnne.
Le fòglje i sunte un púue pelóse. Lò fiúre i sagliúnte a avríje ó lu màje de màje.
Lu sàuce se spruàve pe fa fa mé de rame.
A ténne antíche se pregnevànte le rame méje gióne ‘na muórre lunge, dràjete, férme é che se putevànte piaíje sénze che i crucchevànte é dò stéje se fescevànte cestiélle, cestèlle, paníje é ate cunte.
Lu sàuce i veníve piantà pe nun fa denà la lame é dò le rame se astaccevànte avóje le vite che a-gn-evànte dessò u Fèude é a la Castàgne.
Curniàle
Lu curniàle étte ‘n’arbelòtte dò bé fiúre giàlle che i sagliúnte a prencípje de l’ànne é i-averiúnte a ’mbrèlle, appremmíje che ó sagliúnte le fòglje.
Le fòglje i sunte lunge é un púue pelóse.
Lò frutte, russe ó giàlle, ó paresciúnte ceràse peccerélle é se putúnte mengíje.
Le rame i sunte russe scure é chiérte, la scòrece gli-étte zurpuliènne.
Lu curniàle i fate binne denghjé a lò bóue de le tòppe nóte, a terrínne bagnà é muríteche.
Lu bóue de lu curniàle gli-étte mé scure a da denghiénne é ’nghiòcche u russe a la scòrece.
Sti bóue gli-étte ‘na muórre díje é férme: dò lu bóue de curniàle se ‘nciatàve la case é se fescevànte tante stemménne.
Peruníje
Lu peruníje gli-éste denghiénne le zòne nóte é se màjene a cràje avóje da sule.
Lò perúnne de Faíte ó sunte la Reggína Clàvje, lu perúnne du Càrmene, la Viòla Clàudje, che gli-étte vióle é mé róse, le scaccavélle.
Lò fiúre i scuppúnte a premavére é a ‘na muórre.
Lu perúnne i puótte étre lunghe ó rettúnne; vérde decchírre gli-étte a saulécene, giàlle ó vióle decchírre i-ammatúre.
Lò perúnne i-ammaturúnte tra giúgne é lúglje é se putúnte fa a marmellàte.
Lò quattrà s’addevertevànte a chitre le saulécene dràje de l’àrbele pe se le mengíje aspre.
Lò funge
‘Nghiòcche le tòppe nóte é denghjé lò bóue a la ‘sciúte de la staggiúnne é pe tutte l’autúnne ó sagliúnte tante funge.
Lu terrínne nóte, ‘nzènne a l’éje du piótre, i fate satre funge cumme a la cuccummèlle, lu spinaruóle, lu pratajuóle, funge de salcúnne, funge de chiúppe, lòffe de làue, taratúfe.
Lu taratúfe étte un funge che i néte dessò terrínne, decchírre i-ammatúre i dénne ‘na bèlla dóre.
Lu taratúfe che se tróue a Faíte étte lu Scurzúnne, dò la scòrecja pruzzeliènte é carpeccà.
Lò scurzúnne i sagliúnte denghjé lò bóue de cèrze, ciérre, ciàrpene é de nucélle; se vante a fa de lu màje de màje a la fine de l’autúnne.
Lu scurzúnne étte pa la megliàusa ualettà de taratúfe ma icchí gli-étte apprezzà.
Lò funge méje bunne ó sunte lò cardariélle, accussí sapuríte cumme te lò fa te lò fa.
Lu megliàue funge pe lu faitàre a-étte lu cardariélle.
I néte denghjé le mezzàne, ‘nghiòcche lò pederúnne é le ràdeche de lòs àrbele tagljà ó deccànne a la cardògne d’andó i prénne lu nunne cardariélle.
A-étte un funge ‘na muórre bunne, dò un sapóre férme; ’nghiòcche le tòppe nóte gli-éste chjú cumme ‘na vàje pettócche lò terrínne i sunte arà dò lò mótóre: lò lòcche andó gli-éste de méje ó sunte lu Santílle é Sant’Uíte.
I stunte de la premavére a l’autúnne: se vate a cardariélle dappóje che ó cúnghje de piótre pettócche i cresciúnte mé prèste.
La culàue de lu cardariélle gli-é grigge-marrò.
Lu sdembúnne gli-é ciacciúte, piénne, lissce, biànche, la céje gli-étte dírete é biànce.
Lòs antenà nóte i mengevànte lò cardariélle sfri ‘nghjé la casse dò pupeciélle é patàte, a sughílle de pumpedòre pe accunzà megliàzze ó maccarúnne, ‘nghjé la ruste de céje, patàte é cepullíne.
Lòffe de làue
Sti funge cumme te lu tòcce i fa satre da un cautílle de lu ciappéje, cumme ‘na fummiére, appremmíje biànce, póue giàlle, ’nghiòcche u vérde é u derríje i fate a pàuse.
Gli-étte bunne da mengíje, lò faitàre i vante pa tanne appréje; i cràje a ròcchje a ròcchje, u miéce le fòglje ciàjese du bóue é ‘nghjé le mezzàne; te lu tróue a premavére é a l’autúnne.
I tinte lu ciappéje quàse rettúnne é lu sdembúnne chiére.
Lu ‘nghiòcche biànche, giàlle é u derríje nàje, i tinte cumme a tante spinne, che i venúnte luuà de l’éje du piótre.
Funge de chiúppe
Lu funge de chiúppe étte un funge che i néte ‘nghjé lò bóue de chiúppe, gli-é bunne da mengíje, i cràje a chióppe a chióppe ‘nghiòcche lu trunche dé chiúppe, cumme avóje ‘nghiòcche le rame de ate àrbele de le fòglje large.
I fate de la premavére a l’autúnne.
La culàue de lu ciappéje gli-étte grigge scure decchírre lò funge i sunte peccerílle; gli-étte mé chiàre decchírre i fante mé róue.
Lu sdembúnne i cràje a cartíje lu ciappéje, gli-étte chiére ó se vàje a malapéne, mé finne dessò, lissce, piénne, ciacciúte é biànche, i fate ’nzènne a lòs ate tutte ’na chióppe.
La céje gli-é biànce, cenéte ‘nghjé lò funge peccerílle, terènde é dírete ‘nghjé sellóue mé viàje.
Lu funge de chiúppe i tinte ‘na bèlla dóre é un bé sapóre.
I sàglje avóje a vernàte.
Pratajuóle
De la premavére a l’autúnne lò funge pratajuóle i nesciúnte ‘nghjé l’èrepe du bóue andó a-gn-ante le spianà, denghjé le mazzàne é terrínne semenà. Gli-étte ‘na muórre bunne da mengíje. Lu funge pratajuóle i fate a ròcchje é gli-étte quanescí de lò faitàre é frustíje che se sunte ‘mparà lò lòcche.
La céje gli-étte dìrete é biànce.
Decchírre te tàglje ó te tòcce lu funge pratajuóle i fate giàlle.
I tinte dí néje é la dóre quàse d’ànece ó de mènnele. I tinte un bé sapóre, dàue.
Lu ciappéje gli-é chiàre, i puótte étre biànche, giallíne.
Lu dessò de lu ciappéje, féje a strissce fute fute gli-étte appremmíje ‘nghiòcche u ròse é appréje i prénne la culàua marrò.
Funge de salcúnne
Lu funge de salcúnne i tinte la fuórme de ‘na néje é lu ciappéje, de la culàue de lu míje, gli-étte ‘nghiòcche rettúnne é póue chiàne chiàne i fa ‘mpiàne.
Étte un funge che i prénne lu mengíje de le piànte de bóue é de le ràdeche de piànte vérde.
I cràje a chióppe ó assulúte.
Se tróue de l’asciúte de la premavére a l’abbijàte de la vernàte.
Lò funge de salcúnne che a-gn-ante a Faíte i sunte scure é i cresciúnte ’nghiòcche lò salcúnne, le cèrze ecc…
I sunte pa tanne bunne pe mengíje pettócche amaruósteche é s’addeggerúnte pa súbbete.
Cuccummèlle
Sti funge gli-étte àute. Gli-étte ‘na muórre bunne, i cràje ‘mpúue pe tutte lò cartíje: ’nghjé le mezzàne, é cuttízze, ’nghjé lò giardínne, ’nghjé é bóue, ’nghjé a terrínne cenéje é ra.
I fate de la staggiúnne a l’autúnne. Lu ciappéje gli-étte large 10-25 cm é cache vàje i pase lò 40.
La péje gli-étte scure, lissce, u miéce ó paràje cumme un vellúte.
Lu sdembúnne gli-étte finne é i tinte ’na néja róse é ciacciúte, rettúnne.
Lu cunte curiàue de sti funge étte che lu sdembúnne gjà gli-é crescí decchírre lu ciappéje gli-étte ancóre barrà é ó paràje ’na bacchètte de tammuórre. La céja biànce i cange culàue decchírre i vinte tagljà; la cuccummèlle i tinte la dóre é lu sapóre cumme de nucélle.
De lò funge cuccummèlle se mengiúnte sule lò ciappéje che, maje denghjé a l’éje, se putúnte fa ’mpanà, dò lu pumpedòre é a frettàte.
Spinaruóle
Lò spinaruóle i sunte bunne sule decchírre i sunte peccerílle.
I cresciúnte ‘nghjé lò bóue dés àrbele dò le fòglje large, a muríteche. I fante de la staggiúnne a tutte l’autúnne.
Lu spinaruóle gli-étte àute 10-14 cm. Lu sdembúnne gli-étte chiére, piénne é de ‘na culàua delecà. La céje gli-é biànce, dírete, sénze né sapóre é né dóre pe lò spinaruóle peccerílle, póue, pe lu piótre, i fate ammàre é grigge a pezzà a pezzà.
Lò fiúre
Decchírre tutte attuórne étte vérde é ciàche ciuóse s’areuóglje, lò fiúre i purtúnte gióje avóje de ‘nghiòcche é barcúnne é pe denghiénne lò giardínne de lu paíje nóte.
A tutte cartíje tutte culàue i denúnte a l’jéglje: róse, girànje, garófele, petúnje, tulipàne, gíglje, òrtènzje, dàlje i fante binne a l’jéglje é a lu cuóre.
La sótele de culàue é de dóre gli-éste ‘nghjé lò bóue nóte, ‘nghiòcche le tòppe é pe tutte la campàgne: de lu giàlle sgargiànte de le genéte a sélle scangjà de le cuccummèlle; de lu ròse screzjà de lu treffuóglje a lu vérde de la mentàstre, che i tinte ’na dóra férme, é ancóre vióle, ceclamíne, lillà de un prufúme trí béje, fiúre de ciúcce biànche é russe.
Ó sunte fiúre che i denúnte vite é i stunte tuttuàje: ciàche anne i rialúnte culàue é dóre cumme pe mascí scuppànne é scuppànne.
Cuccummèlle
Cumme ó abbijétte a scaglíje la jòcche lò prate se vestúnte d’èrepa frésche é avóje la cuccummèlle s’affàcce scurnóse a la premavére, se ó vinte arríje lu gèle se fate quanàjere cumme fiúre valénne é curaggiàue, jíglje che i paràje accussí delecà.
Lò bóue nóte de faghe é de cèrze se jempúnte de sti fiurílle béje; avóje pe lò uallúnne andó ó sbatte pa trí de seruàje a premavére se vejúnte stó fiúre peccerílle piénne de maravíglje, de un giàlle scangjà é de ‘na dóra dàuse.
Le fòglje de la cuccummèlle i sunte zurpuliènne é piénne de pelúrje, vérde sgargiànte é i fante a lu pederúnne cumme ‘na róse.
Étte lu premmíje fiúre che i quanesciúnte lòs enfànne.
Vióle
La vióle i néte salvàce é se puótte teníje avóje a la fràje de la vernàte; lu nitte sinne ó sunte lò bóue é lò prate andó a-gn-atte un púue de ’mbréje ó piétte a seruàje, cumme a sellóue de Faíte.
La vióle étte un fiúre peccerílle ma cevíle cevíle, dò fòglje de la fuórme de cuóre é un pedeccínne lunghe.
Lò fiúre i sunte stràje, vióle é de ‘na dóra úneche; i scuppúnte a màrese-avríje, cache vàje gjà da frebbàre.
Lò fiúre i sunte bunne pe lò brónche, le ràdeche é le fòglje i fante allà du cuórpe.
A Faíte le vióle ó sunte fiúre tríje béje che t’averiúnte a la vite é cumme te le vàje te ulíre fa un béje mazzettiélle ‘nzènne a cuccummèlle, ceclamíne é un púue de vérde de fòglje.
Ceclamíne
Lu ceclamíne i fate le fòglje é i scòppe gjà da jennàre affíje a tutte la premavére pettócche i tinte le ràdeche appezzeccà u terrínne.
Dò lu pedeccínne lunghe lunghe i riàle la bellézza sjà a lò terrínne de lu bóue nóte de faghe, cèrze, ciàrpene, a ròcchje, prate. Lu ceclamíne i tinte un culàue che a-étte sule lu sinne é ‘na dóre che gli-étte sula la sjà.
A-étte un fiúre che i pattàje pa la fràje.
Lu ceclamíne i tinte ‘na pare de pedeccínne dessò terrínne, cumme ‘na patàte, é ‘n’ate ‘nghiòcche a terrínne, le fòglje a díje, tràje, catte a la vàje i stunte ‘nfacce u pederúnne; ste fòglje i sunte ‘nghiòcche screzzijà de biànche, dessò screzzijà de russe.
De sa maniére lu ceclamíne se scunne a lòs anemà che i ciampijúnte.
Lu fiúre i piàje a da derríje ó gli-éste abbescjà andó a-gn-atte lu pedeccínne.
I tinte la culàua lille chiàre ó ròse ciargjà.
Genéte
La genéte étte ‘n’arbelòtte che a vernàte i pére le fòglje, i cràje dràje pe 2-3 mètre, dò la fuórma rettúnne é ‘na muórre de rame.
Lò tàcchere i sunte finne, é i sunte pa díje, i piajúnte, de ‘na culàue vérde scure; le fòglje i sunte peccerélle, cacúnne dò la puénne, i cesúnte cumme ó abbijúnte a satre lò fiúre.
Lò fiúre, a ‘na muórre, i sunte de la culàue de l’uóre, dò ‘na bèlla dóra fèrme.
La genéte i néte denghjé lò terrínne piétte a seruàje, i fate avóje a la ‘mbréje, i téme pa lu gèle é i fate binne avóje a Faíte.
Le genéte i scuppúnte de la premavére a la staggiúnne é i fante annammurà lòs íje é ‘mbriaccà lu cuóre.
A ténne antíche dò le genéte se fescevànte lò quàjefe.
Manuzzèlle
Sélle de le manuzzèlle che i néte salvàce ‘nghjé lò bóue de Faíte étte ’na piànte tuttuàje vérde che se ’ngarpíne andó i puótte, i tinte fòglje lunge che súbbete i cesúnte é fiúre ‘na muórre prufumà, a rampe a rampe, biànche, russe ó giàlle.
Le manuzzèlle i scuppúnte tutte a premavére.
Pe lu Cuórpesdòmene lòs enfànne i vante a fa tante manuzzèlle pe le menà de lò ciste a pinne a pinne pe tutte la precessiúnne.
Pappàgne
Lu pappàgne i cràje sule, un púue a tutte cartíje, pe lò trattàue,‘nghjé lò terrínne semenà a bjà é, tra lu màje de màje é giúgne, russe russe é a munzelà, i riàle un bé vedàjere fuóre mesírre.
Lu pappàgne gli-étte a cuóppe dò un curílle a fuórme de stàjela peccerélle: decchírre ne sevànne s’enfànne s’addevertevànne a fa lu ’nzegnà de la stellúcce ’nghiòcche u puze é u frunne. Pe lu Cuórpesdòmene n’allevànne a fa avóje lò pappàgne, ne jempevànne lò ciste (che se purtevànte appenní u cóue dò un nastríne) é ne menevànne lò fiúre pe andó ó passàve lu Sacramménne.
A-gn-atte ‘n’ate pappàgne che se fate la papàgne.
A ténne antíche a Faíte i fescevànte un decòtte dò papàgne é campemílle é i-addubbievànte lòs enfànne pe lò fa addurmíje pettócche le fénne se l’avànta purtà dò ise deffuóre.
‘Na muórre de vàje ó ‘ngappàve che a lòs enfànne i denevànte tríje de papàgne é s’areuóglievànte dappóje dò tràje giuóre.
Avóje sti pappàgne i néte da sule é i fate àute un mètre; i sàglje de lu màje de màje a settèmbre.
Le fòglje i stunte pa a cúcchje, i sunte a spezzílle; i sunte lissce é grigge vérde.
Lò fiúre i sunte biànche, ròse, russe ó russe russe, ‘na puènte mé scure dessò.
Ate piànte salvàce
‘Nghjé lu tenemménne de Faíte, denghjé lu bóue, le cuttízze, le mèrze, pe lò canà, se truúnte tante é tante ate s’èrepe salvàce che i sagliúnte da sule.
A vernàte stó lòcche i serànte tutte spugljà é mòre se a-gn-are pa l’acreffuóglje che gli-étte béje avóje a vernàte dò le bèlle pallíne russe.
Siévele
La siévele étte ‘n’èrepe nu àute che i fate a ròcchje é i tinte pa ‘na bèlla dóre.
Le fòglje, che ó sunte 5 ó 9 fugliúcce màje ’nzènne, i tenúnte lu pedeccínne é i sunte vérde scure, mé chiàre dessò.
I pòrde ‘na muórre de fiúre a racciàcche a racciàcche.
Lò fiúre i sunte biànche ó ‘nghiòcche u ròse; lu frutte étte cumme ‘na pallína rettúnne de culàue russe, nàjere é lescènte decchírre i-ammatúre.
La piànte se puótte pa mengíje.
Lòs antenà nóte dò lò frutte de la siévele i fescevànte lu ‘gnòstre.
É ténne antìche lò muscenìje decchìrre ó squaivànte lò pìje, a la staggiúnne, i mettevànte denghjé le scàrepe fòglje de siévele pe pa ‘ngallìje lò pìje.
Pezzecaróle
La pezzecaróle i tinte un stúcchje a catte zénne, le fòglje i sunte a pinne a pinne, lunge é sénze puènne. Lò fiurílle i sunte biànche, a chióppe. Lu frutte gli-étte peccerílle cumme a ‘n’àcene che i tinte le spinne é decchírre se spinne i-arumagnúnte appezzeccà ‘nfacce és anemà, stóue le sbaliúnte pe tutte cartíje é i fante nétre ate pezzecaróle.
La pezzecaróle i cràje a cartíje le ví é pecciuósemménne denghiénne le mezzàne.
Rescínne de sarpénne
Lu rescínne de sarpénne étte ‘n’èrepe che gli-éste andó se vejúnte scarupízze, ròcchje, a la ’mbréje de lò bóue.
La piànte gli-étte vérde é i tinte ‘na ràdeca róse, ciacciúte, ammàre; lu stúcchje finne, pelàue é piénne de rame se ’ngarpíne affíje a catte mètre.
Le fòglje i sunte a rampe é dò lu pedeccínne, lò fiúre i sunte a racciacchèlle.
Lu fiúre gli-étte giàlle é a campanèlle.
Lu frutte gli-étte ‘na muórre peccerílle, cumme ’na pallína russe decchírre i-ammatúre.
Lu rescínne de sarpénne se puótte pa mengíje pettócche i fate ‘na muórre dammàce.
Sfèrracavàlle
Lu sfèrracavàlle étte ‘n’èrepe che gli-éste tuttuàje é i fate a ròcchje dò fòglje che i tenúnte un pedeccínne lunghe. Lò fiúre i fante a ‘mbrèlle, catte, vitte màje ‘nzènne, de culàue giàlle sgargiànte.
Lu frutte gli-étte cumme un fasúle a fére de ciuà.
A Faíte lu sfèrracavàlle se tróue a lunghe a lunghe lò trattàue é andó i ciampijúnte lòs anemà.
Sparaghére
La sparaghére étte ’na piànte che i fate binne avóje a la fràje de Faíte é i néte andó a-gn-ante ’s àrbele de cèrze é andó ó ciampijúnte lòs anemà.
A vernàte la sparaghére ó paràje che i muóre.
Lò sparge salvàce i sunte finne, àute é vérde; a premavére se vante a fa lò sparge (‘nzènne a le veteccèlle) pe lò fa a frettàte é dò lò spaghètte.
La sparaghére i tinte un stúcchje biànche nu ‘na muórre róue che i-abbijétte de ‘ntère vaccànne é póue tutt’é ‘nzènne i cacce le spinne.
Acreffuóglje
Ciàche anne pe Santa Cuncétte se vate a fa l’acreffuóglje che pe le fòglje lescènte é puagnènte é le pallíne russe russe i dénne a la case ’n’àrje de Cialénne.
Lò fiúre biànche ó vérde i scuppúnte quàse a la fine de la premavére. Le zòne andó se tróue l’acreffuóglje ó sunte Lae Muntàgne, Santa Maríje, u Fuósse De La Rangúnne.
L’acreffuóglje i néte denghjé lò lòcche muríteche de lu bóue; lu stúcchje gli-étte grigge é de le rame vérde che i sunte mé large dessò demménteche ‘nghiòcche i fante a puènte.
A fa bèlle la piànte ó sunte própete le pallíne russe che i speccúnte ‘nghiòcche a lu vérde de le fòglje.
Rascaàtte
Lu rascaàtte gli-étte tuttuàje vérde é i tinte tante spinne, i fate a ròcchje a ròcchje tutte ‘nturcenà é ‘ncatenà.
Lò stúcchje i sunte dràje é díje, àute un mètre é vérde scure.
Le fòglje de lu rascaàtte ó serànte de lò stúcchje mé peccerílle é le fòglje addavére i stunte dessò lu stúcchje é i sunte ‘nghiòcche u russe dò lu dessò biànche.
Avóje lu rascaàtte, cumme l’acreffuóglje, se tróue a Lu Fuósse De La Rangúnne, Lae Muntàgne, Santa Maríje ecc…
‘Na vàje dò lu rascaàtte se pulzevànte le cemenére, pe luuà le racche é pe scattevíje le atte.